IMPLOSIONS d’Anna Gual a lletraderesistencia (30.01.17)

L’Anna Gual implosiona i ens en recita el resultat. L’Anna es tira, intenta viure, amb intuïció, té clar què li agrada i què no, però també dubta, i no vol pensar en el que l’espera. I quan desperta, corre per la nit, espantada, fugint de qui sap què, commocionada, confosa (entre la multitud), fins que es reclou, i plora. Per sort, l’Anna és valenta i es torna a tirar, de cap al pèlag – gràcies per la paraula – i purga l’enyor de la immensitat. Quan torna a despertar, plou. I la pluja omple de significat el seu interior, que fa brotar versos a cegues, versos infeliços que provenen de la foscor. Imagineu-ho: tot inundat de fred, una riuada que s’enduu branques i branquillons, saliva, petons, carícies, mossegades, talls, ferides, cops, llagues. Sort que no tot són miratges. També hi ha llum. Sembla que l’Anna controla la fusió nuclear.

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter