LA VASTITUD de Lucia Pietrelli, Albert Pijuan i Adrià Pujol a Sonograma

La iniciativa de lligar la creació literària i el paisatge ha donat molts bons resultats. L’editor Isidor Cònsul va convidar un grup d’escriptors catalans a escriure un conte en algun poble dels Pirineus. Posteriorment, l’Editorial Proa publicaria el llibre.  Com que Catalunya disposa d’un patrimoni cultural molt ric i divers, és molt benvingut el projecte dels editors de Labreu Edicions (Marc Romera, Ignasi Pàmies i Ester Andorrà) que ha impulsat en la col·lecció Cicuta una estada bianual d’escriptors al Mas de Bernis de l’Aldea.

En aquesta tercera edició, els escriptors Lucia Pietrelli, Albert Pijuan i Adrià Pujol han compartit, així ho escriu Andreu Subirats al pròleg, aquest medi inhòspit, aquest caràcter bàrbar i feréstec i la desconfiança descomunal cap a allò que ve de fora, que ha impregnat els tres relats aplegats al llibre La vastitud.Els arrossars, les polles d’aigua, nius de mosquits copulant, els cargols de poma, una ungla de lluna apareixen dins les tres narracions: Un gran país  d’Albert Pijuan, Lo riu de Lucia Pietrelli i L’espècie inva­sora d’Adrià Pujol. El festival Litterarum, que promou una simbiosi creativa entre literatura i arts escèniques, va posar l’Ebre com a bressol cultural. El riu travessa i enamora l’ànim dels tres escriptors.

La poeta Lucia Pietrelli escriu, amb una bellíssima prosa poètica, sobre un drama, sobre la relació d’una filla amb la seva mare, una s’emmiralla en l’altra. Les dues sota l’ombra destructiva de l’Ignasi, que no sabem molt bé si és el pare de la noia. La culpa ronda pel voral del riu.

Pijuan ha creat una història de ciència-ficció en què els robots volten com un satèl·lit i miren a través d’una finestra-pantalla la lluna i la terra. L’autor ens trasllada la seva obsessió: la missió a la lluna de fa cent anys.

En canvi, Adrià Pujol aborda amb un realisme colpidor la feina de tres forasters (això és important) que han d’erradicar la plaga del cargol de poma que amenaça el Delta. Les trifulgues dels que no s’entenen perquè senten el terreny no domesticat .El Delta de l’Ebre acull i acull, és una zona humida, femenina, que crea vida i encén les paraules.

 

Mercè Pujol, Sonograma (29.03.20)

 

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter