“L’AMOR COM A FORMA DE REVELACIÓ” LES QUATRE CAMBRES DEL COR d’Anaïs Nin al suplement cultural LRP (02.04.21)

L’AMOR COM A FORMA DE REVELACIÓ

  • L’AMOR COM A FORMA DE REVELACIÓ ARXIU.

Seguint la política d’autor, que carac­te­ritza les col·lec­ci­ons de LaBreu, ens arriba un nou lli­bre d’Anaïs Nin, Les qua­tre cam­bres del cor. Ja havien publi­cat altres títols de l’autora, com ara Una espia a la casa de l’amor, La seducció del Mino­taure i Dins d’una cam­pana de vidre. La nova, amb les dues pri­me­res cita­des, con­forma la pen­ta­lo­gia de la cèlebre escrip­tora. Ens arriba de nou amb una bona tra­ducció de Fer­ran Ràfols, que manté l’aura de les vivències mítiques, de l’ero­tisme sug­ge­ri­dor i de bar­reja entre reflexió i poe­sia que sin­gu­la­rit­zava Nin al cos­tat del seu esti­mat amic i inter­lo­cu­tor Henry Miller.

Tots dos van ser apàtri­des de les naci­ons en plena des­trucció i també d’una moral putre­facta. Com se sap, l’Anaïs era filla del pia­nista i com­po­si­tor cubà d’ori­gen català Joa­quim Nin i ger­mana del gui­tar­rista Joa­quim Nin-Cul­mell. La seva vida va ser un errar cons­tant per con­ti­nents i per­so­nat­ges, als quals va saber omplir de vida, com si tot hagués for­mat part d’un bio­gra­fia novel·lada amb el gran objec­tiu de ser amena, de ser lle­gida, de tenir públic, fins i tot quan amb Miller venien els seus relats eròtics per 1 dòlar. A Les qua­tre cam­bres del cor,Nin ens intro­du­eix en un esce­nari pari­senc –millor impos­si­ble–, dels anys trenta, entre la misèria i l’opulència cre­a­tiva, i amb per­so­nat­ges artis­tes, com ara el gui­tar­rista Rango, a qui des­criu des de les pri­me­res línies d’una manera atra­ient: “La gui­tarra des­til·lava la seva música. En Rango la tocava amb el coure càlid de la seva pell, amb el carbó de la pupil·la als ulls, amb l’espes­sor arbus­tiva de les celles, abo­cava en aque­lla capsa color de mel els gus­tos del camí obert on vivia la seva vida gitana…” El retrat enganxa des del començament, tot i que l’amor de la pro­ta­go­nista es tro­barà esculls. En Rango és casat amb una balla­rina malalta i el joc de les atrac­ci­ons es troba immers en les con­tra­dic­ci­ons, on Anaïs jugava còmoda perquè rela­tava les seves experiències. O pot­ser ho sem­blava perquè, a diferència d’altres autors que van ser moda durant una època deter­mi­nada i han que­dat anti­quats, Nin és una escrip­tora que creix perquè era de men­ta­li­tat avançada.

El seu amor romàntic resulta incan­des­cent, creïble, com una pin­tura de Nonell o dels expres­si­o­nis­tes que recre­a­ven els bai­xos fons i la vida bohèmia. L’amor, l’amis­tat, el desig i les incom­pren­si­ons for­men part de la vida de l’emblemàtica Djuna, com de la Sabina o la Lillian, altres pro­ta­go­nis­tes de Nin. En una de les seves sentències, Nin va escriure: “La rea­li­tat no m’impres­si­ona. Només crec en la into­xi­cació, en l’èxtasi, i, quan la vida ordinària m’enca­dena, m’escapo d’una manera o altra. No més murs.”

Les quatre cambres del cor
Autor:
Anaïs Nin
Editorial:
LaBreu
Preu:
17 euros
David Castillo , LRP (02.04.21)
https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/1947681-l-amor-com-a-forma-de-revelacio.html?cca=3

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter