LES TENEBROSES. Rafel Nogueras Oller

Títol_ Les tenebroses

Autor_ Rafel Nogueras Oller

Pàg_240

Col·lecció_ Alabatre, 22

PVP_ 15 euros

ISBN_978-84-937976-1-4

Rafel Nogueras Oller (Barcelona, 1880 – 1949), va ser en el seu moment un poeta il·luminat que implantà la seva poesia directament en l’àmbit social sempre situat en una moral molt particular, a mig camí de la utopia anarquitzant i la crítica més mordaç, i alhora ingènua, contra un sistema que li semblava corrupte, hipòcrita i degradant, però del que no se’n podia desentendre perquè, inevitablement, en formava part. Així, com un Quixot armat de versos, baixava a les clavegueres de la ciutat, als barris baixos, a salvar les classes més oprimides i més mancades d’oportunitats, i ho feia acusant directament la hipocresia i l’abús de les classes benestants, de les institucions corruptes i la doble moral establerta. Una poesia, doncs, de lluita, però també, com apunta Albert Tugues, de sàtira dels mals hàbits del treballador català i del treballador immigrant, humiliats i ofesos per la vida miserable a què els portà la industrialització i la modernitat del país.

Freqüentador de bodegues i tavernes populars, intentà recuperar, poèticament, la dignitat i la consciència d’aquestes classes sotmeses a una mena d’esclavatge per part de la burgesia i fou, segurament per això i per les realitats xocants que exposava i que altres preferien allunyar de l’àmbit de la creació artística i literària en una Catalunya sempre curosa de la polidesa i correcció de les seves icones culturals, que fou ignorat i quasi silenciat com ho foren altres escriptors com Juli Vallmitjana, que volgueren retratar una realitat que molestava o incomodava les patums del país, que no van permetre que aquest esperit corrosiu es prodigués gaire més.

Bibliografia

La seva carrera com a escriptor va començar molt aviat amb les seves col·laboracions a “L’Atlàntida” i “La Talia Catalana”, i s’estrenà amb un sainet, Una cosa que passa (1898), on ja retratava ambients socials sòrdids de la Ciutat. De seguida s’infiltrà en els ambients del modernisme i començà a publicar a les revistes “Joventut” i “Catalònia”, impregnant-se dels ambients més bohemis i decadents i sempre al servei d’una visió romàntica de l’artista. El 1901 fou premiat per la novel·la breu El pas de la mort i el 1905 publicà l’obra per la qual és més conegut, Les tenebroses. Durant uns anys la seva obra va seguir tutelada per un cert to moralitzant (les cançons Poti-poti (1906), o les deRodamón (1907), musicades per Narcisa Freixas) que a poc a poc es va anar diluint a mesura que es dedicà a publicar obres pedagògiques (Alfabeto ilustrado, Viaje a través del mundo gramatical), procés que va culminar en convertir-se en funcionari, tasca que compaginà amb el periodisme. A partir d’aleshores va escriure sarsueles i va publicar La cruz del camino y otras narraciones (1915), una versió prosificada de Les tenebroses titulada Ciutat endins (1918), i la novel·la breu La “Pecat mortal” (1923).

Les tenebroses. Una altra Oda a Barcelona

A Les tenebroses, Nogueras i Oller hi vessa una crítica mordaç, però alhora empeltada de passió jovenívola, sobre la Barcelona materialista i saturada de la hipocresia que exposa les cares boniques del progrés mentre amaga els racons més empudegats del vici i la corrupció. Amb un llenguatge directe i volgudament col·loquial, la veu del poeta fa esclatar els seus ideals de jove inconformista i incòmode i el seu anarquisme quasi ingenu per disparar contra les institucions en un to messiànic que l’enfronta, com a bon artista romàntic, a la societat establerta, atrevint-se, fins i tot, a respondre a l’oda A Barcelona, on Verdaguer cantava el creixement de la ciutat burgesa, amb una Oda número 2 a Barcelona on espolsa tots els draps bruts d’aquesta burgesia incipient.

Una essa. Un antecedent dels cal·ligrames?

També a Les tenebroses hi trobem el que podria ser el primer cal·ligrama escrit i publicat en la literatura catalana moderna, “Una essa” que, essent del 1905, s’avança uns deu anys a l’“Oda a Guynemer” de Josep Mª Junoy, que molts encara consideren el primer cal·ligrama en català, o als de Carles Sindreu (de 1915), i s’avança, també, d’uns catorze anys, als primers de Salvat-Papasseit, de 1919. Si tenim en compte que Apollinaire va publicar els seus Cal·ligrames el 1913 i que no n’hi ha cap de Marinetti que sigui anterior al 1905, podríem estar parlant d’un precedent insòlit i ignorat de la poesia europea.

Free Download WordPress Themes
Download WordPress Themes Free
Download Premium WordPress Themes Free
Premium WordPress Themes Download
free download udemy paid course
download redmi firmware
Download WordPress Themes Free
free download udemy course

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter