notícia del Premi Lletra d’Or 2016 a Màrius Sampere, ElPuntAvui (17.09.16)

Quan tot és ‘matèria poètica’

  • Màrius Sampere , va rebre la lletra grega “fi”, dissenyada pel joier Manel Capdevila, nét de l’impulsor del guardó Foto: ACN.

“Fins i tot el vol d’una mosca ja és matèria poètica”, gesticulava ahir Màrius Sampere, el flamant guanyador del premi Lletra d’Or 2016. Per a aquest poeta de llarg recorregut i broma fàcil (“no entenc com no l’havia guanyat abans, aquest premi”, va somriure sorneguer) ser poeta és percebre el món amb unes ulleres especials: “Qualsevol estímul es tradueix en una vibració interior que has de traduir a través de la sensibilitat.” En el cas del poemari guardonat, L’esfera insomne, (LaBreu), neix de l’intent de desxifrar el caos: “Arrenca d’un caos inherent, però la poesia intenta expressar-se a través seu.” Quan es posa davant de la seva màquina d’escriure (una Brother) no formula cap propòsit, es deixa endur per les idees: “Per a mi és un caos, però per a altres pot ser poesia.”

“Rere l’aparença de senyor vellet hi ha una energia increïble.” L’editora i poetessa Mireia Vidal-Conte assegura que Sampere “és una taronja que no para d’estar plena”, per això es frega les mans davant dels poemaris que vindran. A més, està previst que L’esfera insomne es tradueixi a l’anglès convertint-se així en el primer títol del poeta en aquesta llengua.

Nascut a Barcelona el 1928, Màrius Sampere ha publicat una vintena de poemaris, amb títols com ara L’home i el límit (1968), La cançó de la metamorfosi (1995), Les imminències (Premi Nacional de Cultura, 2002) i Ningú més i l’ombra (Premi de la Crítica Catalana en Poesia, 2015). Amb L’esfera insomne ja va merèixer el premi Cavall Verd de poesia.

I ara què? Li van llançar ahir durant el dinar de lliurament de la fi. “Ara estic menjant poma!”, va respondre, cullera en mà, davant d’un pastís Tatin.

Valèria Gaillard, ElPuntAvui (17.09.16)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter