ressenya d’UNA DONA MERAVELLOSA de Joan Jordi Miralles al NewT (28.11.14)

Una dona meravellosa / Joan Jordi Miralles

El llibre comença amb la ruptura d’una parella, una ruptura provocada per la dona, i de la que qui en surt millor parat acaba sent l’ex-marit. I aquesta contrarietat és la que fa trontollar una mica la protagonista i l’acaba decantant per un camí de baixada, molta baixada.

Llibres de gent a la crisi dels quaranta amb ruptura de parella inclosa, n’hi ha a carretades, i també n’hi ha a carretades de llibres així protagonitzats per dones. Què fa aquest llibre diferent?

Que la protagonista no es passa les hores mortes pensant en el sexe dels àngels, o en què ha fet malament, o en què injusta és la vida. Decideix desmadrar-se, en tots els sentits, i quasi sense reflexió prèvia, no és que pensi que podria fer alguna cosa en consideri els pros i els contres i al final prengui una decisió, no. És com si no pensés i només actues, les reflexions per després, o ni això.

I si abans hem parlat de la parella trencada ara toca parlar de la filla. La filla sempre ha fet el que ha volgut, i el divorci dels pares li ha arribat ja prou gran, i segueix fent el que vol, de maneres que sa mare no s’imagina però que acabarà descobrint. La segona meitat del llibre és la seva part, i el contrast entre mare i filla funciona com una mena de mirall distorsionat de dues dones amb trajectòries paral·leles, tot i que no ho sembli en un primer moment.

DSC_0493

Cesc Llevaries NewT (28.11.14)

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter