“Una clàssica recuperada”. Jordi Capdevila parla de la Nin i el seu «Una espia a la casa de l’amor» a el PuntAvui

Anaïs Nin és una d’aquestes escriptores difícils de catalogar. Només la defineix una constant: la seva obra explica amb pèls i senyals la seva vida en uns dietaris d’una escriptura exquisida, però poc valorada per la crítica pel realisme amb què recrea les seves relacions amoroses un una època de creixent puritanisme. Un fet que la va situar en la mítica de l’erotisme i del glamur de la primera meitat del segle passat, deixant en segon terme la seva qualitat literària. No es pot oblidar que va ser amiga i amant de figures importants de la literatura com Henry Miller, Truman Capote, Antonin Willson i Gore Vidal, entre d’altres.

A Una espia a la casa de l’amor, Anaïs Nin relata la vida de Sabina, una dona ben casada, que viu a la Nova York de meitats del segle passat, i que frueix d’una vida sexual plena i excitant amb quatre homes del seu entorn, mentre al seu marit gairebé no el veu mai. Inventa que és la protagonista d’una obra teatral que recrea la vida de Madame Bovary i que ha de viatjar a tots els indrets del país, quan en realitat només frueix d’exercir de Madame Bovary amb els seus amants a la mateixa ciutat dels gratacels.
I a diferència dels Diaris, en què Anaïs Nin reflecteix aspectes punyents i escabrosos de la seva vida, la novel·la recrea la sexualitat femenina amb un llenguatge carregat de simbolisme i amb un rerefons psicològic instintiu. Un relat saturat de lirisme en el rerefons de la seva experiència onírica i sentimental amb una defensa explícita de la bisexualitat femenina, també una constant de les seves obres.

Però Anaïs Nin recrea també en el llibre aspectes cruels viscuts en la seva època, com les dues guerres mundials i les desigualtats socials, també present en les seves memòries, però enfosquits per les seves obsessions sensuals. Hi ha paràgrafs punyents que arriben a l’ànima: “Me n’he anat al llit amb la guerra, una vegada vaig passar tota la nit al llit amb ella. Vaig rebre profundes ferides al cos, com no n’heu patit mai vosaltres, una gesta d’armes per la qual no em condecoraran mai”. Una frase que és la tesi del llibre.

Anaïs Nin, filla del compositor català Joaquim Nin, i que va viure uns anys de la seva infància a Barcelona a casa dels seus avis, va ser prou traduïda al català durant la Transició, però la seva obra de ficció es troba gairebé ara tota fora del mercat o inèdita en la nostra llengua. Labreu no només vol recuperar amb aquesta novel·la una autora considerada clàssica sinó que vol publicar tota l’obra de ficció seva, en considerar la seva obra una veu universal en el temps i l’espai.

Categoria: Diaris, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes:

Deixa un comnetari

Subscriu-te a la nostra newsletter